Hi havia una vegada una nena primeta, menuda, de cabells llargs i rossos, d’orelles grosses, de nas xic i d’ulls grans, verds i vitals, tenia sis anys i vivia amb la seva mare, però dos caps de setmana els passava amb el seu pare el qual no era ni menut, ni de cabells llargs ni rossos, ni d’orelles grosses, però sí que tenia el nas xic i els ulls també grossos, verds i vitals.
La nena menudeta es deia Malen, i aquell cap de setmana li tocava estar amb el seu pare a qui li deia Pa. Vivia en una casa preciosa, de tres alçades:
En el soterràni estava el garatge, on cercava el cotxe Pa, i on Malen hi tenia les joguines ben guardades.
En la planta baixa, al costat de l’escala, hi havia una cambra de bany petita; en front, una petita habitació-biblioteca on Malen podia jugar amb l’ordinador, llegir o dibuixar. Davant l’escala estava la cuina, tocant del menjador on, a més de haver-hi mobles, sobre tot, hi havia un sofà davant de la gran tele per veure películes. Una gran finestra i la porta de vidre deixaven gaudir del bonic jardí per on corria Blond, el gos de pèl negre lluent, de mirada noble que, de quan en quan, deixava algun regalet sobre la gespa.
Al primer pis, un gran armari sabater, dos banys i tres habitacions dormitoris. L’habitació de Pa pintada de color groc, la de Malen de color verd clar, plena de ninots, i l’habitació dels invitats de color rosa salmó. S’hi pujava per una escala de marbre.
Aquella nit sopant, davant la tele, varen decidir que es llevarien aviat i es dedicarien a podar i netejar el jardí.
Però aquell matí estava molt encapotat. Feia fred. Els núvols no deixaven veure el sol. No seria d’estranyar que plogués.
Després d’esmorzar, tots dos es varen abrigar per sortir, encara que Pa no ho tenia gens clar - És millor esperar que claregi- pensà.
De cop, es va fer fosca nit. Només els llamps il·luminaven la terra cada dos minuts.Malen s’espantava, les ombres li semblaven monstres i l’estremien fins el punt de quedar-se muda. Aleshores, va escoltar una veu suau que li deia:
-Acompànyem, no tinguis por, avui anirem a Aisatnaf que no plou-
De cop, es va fer de dia, el sol respandia. Malen estava encantada. Per una porta va sortir el seu pare, semblava més jove, l’acompanyaven un parell d’homes vestits de negre que el protegien. Ella cridà: Paaaaaa!!!!
Ell es girà i li preguntà si volia alguna cosa. Semblava que no la conegués, però la llum verda que expedien els ulls de tots dos es creuaren i tothom sentí tendresa. Els homes deixaren que caminessin junts. Arribaren a palau. Entraren tots i Malen li preguntà si no recordava la seva filla. Ell la mirà fixament i li digué:
-Bé, si necessites un pare, estic disponible-
Malen interrogava amb la seva mirada, però decidí jugar a aquell nou joc.
-Gràcies. Seré la teva filla i no et deixaré mai perquè no tens ningú que visqui amb tu-
Pa va enrogir, li explicà que feia un any, sense tenir fills, havia marxat la seva esposa. Trobar-se amb una filla, era el millor que li podia passar.
Pa va fer un gest a un d’aquells homes i inmediatament sonaren campanes d’alegria i la gent d’Aisatnaf sortiren de les seves cases per congratulà a Pa, era el Rei i havia tingut una filla! Els Aisatnafs organitzaren una festa fantàstica. Va ser una tarda magnífica, però tot s’acaba. Era l’hora d’anar a dormir.
El rei va acompanyar la Malen a la seva habitació, pujaren per una meravellosa escala de marbre amb agafadors de fusta.
Les parets de l’habitació eren de color verd clar i estava plena de nines.
-És preciosa! – li digué en veure-la.
El rei li donà un petó de bona nit i li va dir:
-Desitjo que descansis bé i perquè no et sentis sola et regalo aquest meravellós gos de color negre a qui anomeno Blond, t’agrada?
Malen va al·lucinar per un moment. El Blond se li va tirar al coll sense deixar de moure la cua i de seguida van començar a jugar. Mentre, el rei va desaparéixer.
Malen va reposar el seu capet a la coixinera i en Blond es col·locar sota els seus peuets. Es van adormir.
La nena menudeta es deia Malen, i aquell cap de setmana li tocava estar amb el seu pare a qui li deia Pa. Vivia en una casa preciosa, de tres alçades:
En el soterràni estava el garatge, on cercava el cotxe Pa, i on Malen hi tenia les joguines ben guardades.
En la planta baixa, al costat de l’escala, hi havia una cambra de bany petita; en front, una petita habitació-biblioteca on Malen podia jugar amb l’ordinador, llegir o dibuixar. Davant l’escala estava la cuina, tocant del menjador on, a més de haver-hi mobles, sobre tot, hi havia un sofà davant de la gran tele per veure películes. Una gran finestra i la porta de vidre deixaven gaudir del bonic jardí per on corria Blond, el gos de pèl negre lluent, de mirada noble que, de quan en quan, deixava algun regalet sobre la gespa.
Al primer pis, un gran armari sabater, dos banys i tres habitacions dormitoris. L’habitació de Pa pintada de color groc, la de Malen de color verd clar, plena de ninots, i l’habitació dels invitats de color rosa salmó. S’hi pujava per una escala de marbre.
Aquella nit sopant, davant la tele, varen decidir que es llevarien aviat i es dedicarien a podar i netejar el jardí.
Però aquell matí estava molt encapotat. Feia fred. Els núvols no deixaven veure el sol. No seria d’estranyar que plogués.
Després d’esmorzar, tots dos es varen abrigar per sortir, encara que Pa no ho tenia gens clar - És millor esperar que claregi- pensà.
De cop, es va fer fosca nit. Només els llamps il·luminaven la terra cada dos minuts.Malen s’espantava, les ombres li semblaven monstres i l’estremien fins el punt de quedar-se muda. Aleshores, va escoltar una veu suau que li deia:
-Acompànyem, no tinguis por, avui anirem a Aisatnaf que no plou-
De cop, es va fer de dia, el sol respandia. Malen estava encantada. Per una porta va sortir el seu pare, semblava més jove, l’acompanyaven un parell d’homes vestits de negre que el protegien. Ella cridà: Paaaaaa!!!!
Ell es girà i li preguntà si volia alguna cosa. Semblava que no la conegués, però la llum verda que expedien els ulls de tots dos es creuaren i tothom sentí tendresa. Els homes deixaren que caminessin junts. Arribaren a palau. Entraren tots i Malen li preguntà si no recordava la seva filla. Ell la mirà fixament i li digué:
-Bé, si necessites un pare, estic disponible-
Malen interrogava amb la seva mirada, però decidí jugar a aquell nou joc.
-Gràcies. Seré la teva filla i no et deixaré mai perquè no tens ningú que visqui amb tu-
Pa va enrogir, li explicà que feia un any, sense tenir fills, havia marxat la seva esposa. Trobar-se amb una filla, era el millor que li podia passar.
Pa va fer un gest a un d’aquells homes i inmediatament sonaren campanes d’alegria i la gent d’Aisatnaf sortiren de les seves cases per congratulà a Pa, era el Rei i havia tingut una filla! Els Aisatnafs organitzaren una festa fantàstica. Va ser una tarda magnífica, però tot s’acaba. Era l’hora d’anar a dormir.
El rei va acompanyar la Malen a la seva habitació, pujaren per una meravellosa escala de marbre amb agafadors de fusta.
Les parets de l’habitació eren de color verd clar i estava plena de nines.
-És preciosa! – li digué en veure-la.
El rei li donà un petó de bona nit i li va dir:
-Desitjo que descansis bé i perquè no et sentis sola et regalo aquest meravellós gos de color negre a qui anomeno Blond, t’agrada?
Malen va al·lucinar per un moment. El Blond se li va tirar al coll sense deixar de moure la cua i de seguida van començar a jugar. Mentre, el rei va desaparéixer.
Malen va reposar el seu capet a la coixinera i en Blond es col·locar sota els seus peuets. Es van adormir.
De bursada va obrir els ulls. On era?
Estava estirada sobre el seu sofà, la tele il.luminava el menjador, hi havia dibuixos de diferents colors que parlavan fluixet i semblava que li preguntessin alguna cosa. Per la finestra seguien els núvols negres i plovia a bots i barrals. El Blond era sota els seus peus.
En aquell mateix moment, Pa obria la porta i en veure-la desperta li preguntà:
-Vols un got de llet? Quan ha començat a ploure ens hem assegut al sofà i t’has quedat adormida... Estàs bé?La Malen el mirava bocabadada. No sabia si havia sommiat o què. Sí volia un got de llet calenta.
Il·lustració Miquel
