Fa estona que estic davant del paper i no sé com començar a escriure. La història està en el meu cap però, també tinc moltes preguntes que m'hauria de fer.Primer, qui. Qui serà la protagonista tu o jo? Ja ho decidiré més tard, tu sóc jo i jo sóc tu? Em tornaré boja abans d'esbrinar-ho.
Segon, on. Va dona, calla, deixa ja de dir-me què haig de fer. Va passar a casa seva, a la seva habitació, mentre et mirava i em veia, sense poder reaccionar.
Tercer, quan. M'agrada recordar temps passats, de quan començava a ser adolescent... fins aquell dia. Aquell dia vas deixar de ser-ho, sí, tu, el meu cos. Jo, només mirava, m'agradava l'olor d'encens, aquella llum vermellosa que deixava veure les ombres de dos cossos negres a la pared, la música lenta...
Quart, què. Què? Jo us veia, en aquella pared, moviments suaus lliscaven per ella...fins que vaig sentir el teu crit vergonyós mentre ell gemegava de plaer fins caure sobre teu.
Cinquè, com. Aquelles mans et rodejaven, les vostres figures van quedar estirades mentre ell...la teva sensualitat plena de sexe i sang...no, jo no era, jo només mirava.
Per què? Sí, és la sisena pregunta. Jo no sé el per què, i tu? Em vas fer mal. Et van fer mal. Vam sortir de la clínica, vam marxar plegades amb la pluja cap a casa i després vam plorar juntes.
Em sembla que avui tampoc escriuré. El meu marit em crida.
Ja vinc! Què hi ha per dinar?
Blanca.
